Què diu la LOMLOE sobre la formació del professorat




La veritat és que no s'han introduït canvis significatius en la Loe a través de la nova llei d'educació. Però queden tantes coses per fer en el camp de la formació del professorat que, sols desplegant el que proposa la Loe, hi ha feina suficient per introduir canvis substancials.

Tot i que encara pensem que es pot anar més lluny en les propostes, la formació del professorat ha patit un regressió tan forta que el compliment de la llei, li donaria un impuls molt gran en recuperar àmbits de formació que semblen utòpics, però que estan en la llei i s'han realitzat en altres moments. Tot seguit oferim un extracte de la legislació per a que se n'adoneu,

  
CAPÍTOL III
 
FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
 
ARTICLE 100
  
FORMACIÓ INICIAL
  1. La formació inicial del professorat s’ha d’ajustar a les necessitats de titulació i de qualificació requerides per l’ordenació general del sistema educatiu. El seu contingut ha de garantir la capacitació adequada per respondre als reptes del sistema educatiu i adaptar els ensenyaments a les noves necessitats formatives.

  2. Per exercir la docència en els diferents ensenyaments que regula aquesta Llei és necessari tenir les titulacions acadèmiques corresponents i la formació pedagògica i didàctica que el Govern estableix per a cada ensenyament.

  3. Correspon a les administracions educatives establir els convenis oportuns amb les universitats per organitzar la formació pedagògica i didàctica a què es refereix l’apartat anterior.

  4. La formació inicial del professorat dels diferents ensenyaments que regula aquesta Llei s’ha d’adaptar al sistema de graus i postgraus de l’espai europeu d’educació superior segons el que estableix la normativa bàsica corresponent.

  5. El Ministeri competent en ensenyament universitari juntament amb les administracions educatives han de garantir, a través dels òrgans de coordinació universitària, l'oferta de formació pedagògica i didàctica a la qual es refereix l'apartat 2, de manera que quede assegurat que el sistema educatiu disposa de suficients professionals en totes els ensenyaments i especialitats, així com el dret de tota la ciutadania a l'accés a l'ocupació pública d'acord amb els principis constitucionals de mèrit i capacitat. 

ARTICLE 102
 
FORMACIÓ PERMANENT
  1. La formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres.

  2. Els programes de formació permanent han de preveure l'adequació dels coneixements i mètodes a l'evolució de les ciències i de les didàctiques específiques, així com tots els aspectes de coordinació, orientació, tutoria, educació inclusiva, atenció a la diversitat i organització encaminats a millorar la qualitat de l'ensenyament i el funcionament dels centres. Així mateix, han d'incloure formació específica en matèria d'igualtat en els termes que estableix l'article set de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, així com formació específica en matèria d'assetjament i maltractaments en l'àmbit dels centres docents. De la mateixa manera han d'incloure formació específica en prevenció, detecció i actuació enfront de la violència contra la infància.

  3. Les administracions educatives han de promoure la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i la formació tant en digitalització com en llengües estrangeres de tot el professorat, independentment de la seva especialitat, i han d'establir programes específics de formació en aquests àmbits. Igualment, els correspon fomentar programes de recerca i innovació, i han d'impulsar el treball col·laboratiu i les xarxes professionals i de centres per al foment de la formació, l'autoavaluació i la millora de l'activitat docent.

  4. El Ministeri d’Educació i Ciència pot oferir programes de formació permanent de caràcter estatal, adreçats a professors de tots els ensenyaments que regula aquesta Llei, i establir, a aquest efecte, els convenis oportuns amb les institucions corresponents.

  5. Les administracions educatives han d'impulsar acords amb els col·legis professionals o altres institucions que contribuïsquen a millorar la qualitat de la formació permanent del professorat.

  ARTICLE 103
 
FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT DE CENTRES PÚBLICS
  1. Les administracions educatives han de planificar les activitats de formació del professorat, garantir una oferta diversificada i gratuïta d’aquestes activitats i establir les mesures oportunes per afavorir-hi la participació del professorat. Així mateix, els correspon facilitar l’accés dels professors a titulacions que permeten la mobilitat entre els diferents ensenyaments, inclosos els universitaris, mitjançant els acords oportuns amb les universitats.

  2. El Ministeri d’Educació i Ciència, en col·laboració amb les comunitats autònomes, ha d’afavorir la mobilitat internacional dels docents, els intercanvis lloc a lloc i les estades en altres països.

ARTICLE 105

2. Les administracions educatives, respecte al professorat dels centres públics, han d’afavorir:

[...]

d. El desenvolupament de llicències retribuïdes, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen, amb la finalitat d’estimular la realització d’activitats de formació i de recerca i innovació educatives que reverteixen en benefici directe del mateix sistema educatiu.

[...]

Article 112.

[...]

6. Les administracions educatives poden establir compromisos amb aquells centres que, en ús de la seva autonomia i basant-se en l'anàlisi de les seves avaluacions internes o externes, adopten decisions o projectes que siguen valorats per aquestes administracions d'especial interès per al context socioeconòmic del centre, per al desenvolupament del currículum o per a la seva organització i per a la inclusió i l'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les administracions educatives i els centres han de fer un seguiment i valoració dels resultats obtinguts prenent com referència els objectius proposats.

  
ARTICLE 120

[...]

4. Els centres, en l'exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d'organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àmbits, àrees o matèries, en els termes que establisquen les administracions educatives i dins de les possibilitats que permeta la normativa aplicable, inclosa la laboral, sense que, en cap cas, supose discriminació de cap tipus, ni s'imposen aportacions a les famílies ni exigències per a les administracions educatives.

  
ARTICLE 122
  1. Els centres han d'estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació.

  2. Les administracions educatives poden assignar més dotacions de recursos a determinats centres públics o privats concertats, per raó dels projectes que ho requerisquen o en atenció a les condicions d'especial necessitat de la població que escolaritzen. L'assignació està condicionada a la rendició de comptes i justificació de l'adequada utilització dels recursos esmentats.

  3. Els centres docents públics poden obtenir recursos complementaris, amb l'aprovació prèvia del seu consell escolar, en els termes que establisquen les administracions educatives, dins dels límits que la normativa vigent estableix. Aquests recursos no poden provenir de les activitats portades a terme per les associacions de pares, mares i d'alumnes en compliment dels seus fins i s'han d'aplicar a les seves despeses, d'acord amb el que establisquen les administracions educatives.